Marc Juni Brut | |
Nom original | (la) Marcus Junius Brutus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 85 aC valor desconegut (República Romana) |
Mort | 23 octubre 42 aC (42/43 anys) Filipos (República Romana) |
Causa de mort | suïcidi, traumatisme penetrant |
Triumvir monetalis (en) | |
54 aC – 54 aC | |
Moneyer (en) | |
43 aC – 42 aC | |
Senador romà | |
Pretor urbà | |
Qüestor | |
Governador romà | |
Pretor | |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, poeta, polític de l'antiga Roma |
Període | República Romana tardana |
Partit | Optimat |
Participà en | |
15 març 44 aC | assassinat de Juli Cèsar |
Família | |
Família | Juni Brutus |
Cònjuge | Clàudia Pulcra Major (valor desconegut–45 aC), divorci Pòrcia Cató (45 aC–43 aC), mort del cònjuge |
Parella | Citeris |
Pares | Marc Juni Brutus Quint Servili Cepió i Servília Cepió la Major Hortènsia |
Germans | Marc Juni Silà Júnia Tèrcia Junia Prima Júnia |
Cronologia | |
43 aC | proscripció |
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar. Fou fill de Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) i de Servília Cepiona.[1] En la guerra entre Pompeu i Juli Cèsar es va posicionar a favor del primer però quan Cèsar el va capturar li va perdonar la vida. Malgrat tot, Brut va participar en la conspiració dels assassins de Cèsar. En veure que la mort del dictador no era agraïda pels ciutadans va fugir a Macedònia i es va suïcidar. De vegades se'l confon amb Dècim Brut, que també va ser un dels assassins de Cèsar.